• White Facebook Icon
  • White Instagram Icon
  • White Twitter Icon
  • Blanco Icono de Blogger

© 2019 Diables de Cervera Carranquers.

Contacta amb nosaltres

Aquelarre

L’Aquelarre és una festa de foc que té lloc anualment al centre històric de la ciutat de Cervera, a l'entorn de l'espai conegut com a Carreró de les Bruixes, la setmana del darrer dissabte d'agost. La festa, relativament jove, està presidida per la figura del Mascle Cabró, amb bruixes, diables i una gran disbauxa per tota la ciutat.


La primera edició d’aquesta festa va tenir lloc l’any el 26 d’agost de 1978 i els seus creadors van ser l’Assemblea de Joves, amb la col•laboració dels membres de la revista “Carreró de les Bruixes”.


 “Inicialment l’Aquelarre no era una festa amb diables. La Confraria d’Animació La Matraca serà l’encarregada d’introduir l’element del foc a la festa, l’any 1983. A banda d’encarregar-se de l’organització de l’Aquelarre, també seran el primer grup de diables de casa nostra, activitat quasi desconeguda en aquells moments. Cal dir però, que trobem documentació de la tradició diabòlica a Cervera datada l’any 1411, com a element integrant del bestiari maligne de les processons del Corpus, essent aquest text un dels més antics que es conserven a Catalunya.


Els Carranquers, nascuts l’any 1994, són hereus directes de La Matraca, ja que alguns dels seus membres repeteixen en la formació i fins i tot part del material va ser recuperat d’aquesta colla pionera. Tot i la seva joventut, els Carranquers han aconseguit, juntament amb els grups de teatre locals, Brot Escènic i Grepp Teatre, que l’Aquelarre tornés a recuperar un esperit propi que anys enrere semblava que s’havia perdut.

Carretillada

El cap de setmana corresponent al quart diumenge de setembre (actualment, dissabte, diumenge i dilluns) té lloc la festa gran de Cervera, la festa Major, durant la qual els carrers i places s’omplen de gent i la ciutat reviu de major esplendor. Arrelada en el calendari agrícola, es tracta d’una de les festes majors “d’estiu” que es celebra més tard, a finals de setembre, esdevenint habitualment la meteorologia un element destacat.


Cervera celebra la festa en honor al Sant Crist, bella talla de fusta, gòtica, de començaments del segle XIV del Crist crucificat que es troba a l’església de sant Antoni abat, al centre de la població. Com a curiositat indicar que aquest temple és l’única part que resta actualment d’un establiment hospitalari medieval dedicat especialment a curar el “mal del foc”.


Des de l’any 2003, els Diables de Cervera - Carranquers han incorporat a la festa, tot just al finalitzar la Cercavila del dissabte, La Carretillada de festa Major, activitat que poc a poc es va consolidant com un dels actes més destacats del calendari festiu cerverí.


La Carretillada és l’actuació més destacada dels Diables de Cervera a la Festa Major de Sant Crist, celebració que té lloc el quart diumenge de setembre. Aquest espectacle singular té lloc al vestre del dissabte, al finalitzar la cercavila i la trobada de gegants de la Festa Major, al carrer santa Maria, davant de l’entrada lateral de l’església parroquial de santa Maria de Cervera, en el lloc conegut com a “Matacapellans”.


Consisteix en fer un cercle de foc continu que mai s’atura, d’uns vint minuts de durada, dividit en seccions o fases de foc segons els productes pirotècnics usats, i que progressivament va augmentant d’intensitat, tot simulant les mateixes calderes del infern.

Festa de la Colla

“Gent de Cervera i la Segarra, gent de l’Urgell i més enllà, gent del país i de la terra, escolteu el que hem de contar...Us portem mots de l’infern i anem sempre contra el cel. Us direm de què va el rotllo perquè no us prenguin el pèl...”   


Amb aquestes paraules comença el Ball Parlat dels Diables de Cervera Carranquers, un dels actes més destacats de la Festa de la Colla que organitzem any rere any coincidint amb el dissabte de Corpus. 
La Festa de la Colla, però, va començar l’any 1995, amb el nom “patumaire” de Tirabol, quan el grup el formaven poc més de 30 persones, amb jocs de cucanya, un sopar de germanor i un petit concert a la plaça del Fossar. En aquells primers anys s’organitzà conjuntament amb el Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana de Cervera, en el marc del cicle “Divendres, músiques tendres”. Amb aquest nom es realitzaren un total de sis edicions.

 
L’any 2001, donat el fet que ja hi havia prouta moguda amb els actes del bateig de nou drac de la Colla, “Lo Carranco Bilandó”, la festa com a tal no es realitzà. Malgrat tot, aquell esdeveniment posà les bases de l’estructura actual de la festa, a més d’establir-hi una data fixa: el dissabte de Corpus. 


L’any 2002, des d’aleshores amb el nom de Festa dels Diables Carranquers de Cervera, i ja seguint el model de l’any anterior, la festa es trasllada a la plaça Major, tot afegint al programa d’actes la cercavila de la tarda. 


L’origen dels diables l’hem d’anar a buscar a les representacions de teatre català popular que es representaven a l’edat Mitjana. Aquest diables encapçalaven les processons de Corpus i obrien pas realitzant la seva acció, altrament dita joc o ball. Trobem documentació per primera vegada d’aquests diables ancestrals a processó de Corpus de 1426.


Aquests balls i personatges estaven estretament relacionats amb l’Església, ja que realitzaven representacions de caire hagiogràfic referent als dogmes de la fe cristiana; per exemple la funció d’aquests diables era realitzar la batalla dialèctica entre el bé i el mal, o el que és el mateix, el cel i el infern.


Els diables realitzen un ball amb parlaments dels diferents personatges que representen . Observem com a Cervera encara es manté viva aquesta tradició en l’acte que té lloc durant les festes de proclamació de Lluís I, el 1724, on trobem documentat que després de la comitiva de l’ajuntament un grup de dansaires realitzava la lluita de l’arcàngel Sant Miquel contra Llucifer i els diables.


Com que no es conservava o es desconeixia l’existència  d’un text antic de la lluita dialectal els Diables de Cervera – Carranquers feren un text nou basant-se en el model dels balls parlats de diables existents a Catalunya.

Aquest nou text del Ball Parlat de Cervera fou redactat l’any 2004 pel filòleg de llengua catalana i fill de Cervera Albert Turull, amb l’ajuda del diable de Cervera Jordi Castany.


El Ball Parlat “Lo Joch de Lluciffer e los diables “ és representat per un nombre fix de personatges:
En Llucifer, la Diablessa, 10 diables (Astarot, Daviu i Belcebú, entre ells), 4 diables tabalers, 1 diable encenedor, 1 diable carretiller, l’arcàngel sant Miquel.


Aquest text disposa d’una part fixa i d’una part variable que es renova cada any , i és en aquesta darrera on es reciten els versots, versos satírics on els diables expliquen i ironitzen dels diferents pecats de la societat durant la lluita contra l’arcàngel sant Miquel.


Indicar finalment que el rol dramàtic del Ball està dividit en cinc parts clarament diferenciades:
L’Entrada, la revolta de l’Infern, els Versots, la Lluita final, la Cloenda.